"ALTRES ULLS", by Cataor
JOVENTUT, SENTIMENT I CONEIXEMENT. UNA BARREJA D‘ELEMENTS QUE VAN TRIONFAR AL PREGO 2006.
Fa uns mesos que tot el poble coneixia que un jove, que es diu Enric Verdú i Parra seria el pregoner de les Festes 2006. ‘Moro Mudéjar des de la fundació de la comparsa fa ja 20 anys i fester de sempre, Enric tenia l’apassionant, però al mateix temps difícil tasca de fer un pregó a la ciutat de Castalla i la responsabilitat de ser el més jove en muntar al faristol de pregoner . Era molt el pes. Tot el món estava pendent del seu discurs; uns per tal de veure de què seria capaç i altres, els més joves, per veure com un “dels nostres” deixava bocabadats a tos amb la lectura d’un pregó pulcre, immaculat i, sobretot. molt treballat.
Set van ser els parts del pregó que, d’una durada que no va sobrepassar la mitja hora de temps, va arribar al cor de tots els que allí estàvem. El cel, encara que durant el dia amenaçava aigua, es va comportar.
Com tu vas dir, eren les estrelles i el castell, il·luminat per a l’ocasió els que t’acompanyaven davant, probablement, un dels moments més importants per a un castellut. Elegantment vestit però amb el teu estil particular (com no podia ser d’altra manera), amb algun nervi (normal per a qualsevol que munta a un escenari ) que es va esfumar als pocs minuts de començar el pregó i amb la serenitat majestuosa de qui sabia molt bé el que feia, va donar inici l’acte.
Ja el principi, amb un to poètic diferent marcava el que seria el discurs. Després, un breu repàs per la història de la festa, de Castalla, dels pregoners anteriors i de la teua comparsa, el ‘Mudéjars’, els ‘Moros Verds’. Més tard, un record per a la família i una explicació de la teua persona com a comparsista, fester i castellut. En el cor del discurs, un toc d’atenció als canvis, a la cultura, a la gent que va incorporant-se a la festa i una reflexió: qui som, on estem i on volem anar?. Cridares i pregonares pel manteniment de les tradicions castelludes, bé siguen culturals, folklòriques o naturals i també vas fer un diagnòstic sobre la salut de les Festes de Moros i Cristians.
Ja per concloure, vas fer un reconeixement a totes les comparses, nomenant-les una per una, destacant el millor d’elles i resumint les gestes més importants de la festa. No te’n vas oblidar de la família, de la comparsa, de Paco ni dels amics. Finalment, el públic posat en peu et va donar el major dels premis: l’aplaudiment fort i agraït per haver escoltat un pregó de qualitat.
No se si serà el millor, o no, perquè pense que tots els pregons són bons si es fan amb cor. El que sí que et dic, és que el carrer estava ple d’aigua, aigua que alguns van soltar del seus ulls en sentir –te pronunciar el pregó. Un pregó fet amb il·lusió, treball i molta voluntat, escrit de forma magistral i que va demostrar moltes coses, entre elles, que la joventut existeix a Castalla i pot fer les coses, si no millor, sí igual de bé que qualsevol altre ciutadà.
Felicitats KIKE!
JOVENTUT, SENTIMENT I CONEIXEMENT. UNA BARREJA D‘ELEMENTS QUE VAN TRIONFAR AL PREGO 2006.
Fa uns mesos que tot el poble coneixia que un jove, que es diu Enric Verdú i Parra seria el pregoner de les Festes 2006. ‘Moro Mudéjar des de la fundació de la comparsa fa ja 20 anys i fester de sempre, Enric tenia l’apassionant, però al mateix temps difícil tasca de fer un pregó a la ciutat de Castalla i la responsabilitat de ser el més jove en muntar al faristol de pregoner . Era molt el pes. Tot el món estava pendent del seu discurs; uns per tal de veure de què seria capaç i altres, els més joves, per veure com un “dels nostres” deixava bocabadats a tos amb la lectura d’un pregó pulcre, immaculat i, sobretot. molt treballat.
Set van ser els parts del pregó que, d’una durada que no va sobrepassar la mitja hora de temps, va arribar al cor de tots els que allí estàvem. El cel, encara que durant el dia amenaçava aigua, es va comportar.
Com tu vas dir, eren les estrelles i el castell, il·luminat per a l’ocasió els que t’acompanyaven davant, probablement, un dels moments més importants per a un castellut. Elegantment vestit però amb el teu estil particular (com no podia ser d’altra manera), amb algun nervi (normal per a qualsevol que munta a un escenari ) que es va esfumar als pocs minuts de començar el pregó i amb la serenitat majestuosa de qui sabia molt bé el que feia, va donar inici l’acte.
Ja el principi, amb un to poètic diferent marcava el que seria el discurs. Després, un breu repàs per la història de la festa, de Castalla, dels pregoners anteriors i de la teua comparsa, el ‘Mudéjars’, els ‘Moros Verds’. Més tard, un record per a la família i una explicació de la teua persona com a comparsista, fester i castellut. En el cor del discurs, un toc d’atenció als canvis, a la cultura, a la gent que va incorporant-se a la festa i una reflexió: qui som, on estem i on volem anar?. Cridares i pregonares pel manteniment de les tradicions castelludes, bé siguen culturals, folklòriques o naturals i també vas fer un diagnòstic sobre la salut de les Festes de Moros i Cristians.
Ja per concloure, vas fer un reconeixement a totes les comparses, nomenant-les una per una, destacant el millor d’elles i resumint les gestes més importants de la festa. No te’n vas oblidar de la família, de la comparsa, de Paco ni dels amics. Finalment, el públic posat en peu et va donar el major dels premis: l’aplaudiment fort i agraït per haver escoltat un pregó de qualitat.
No se si serà el millor, o no, perquè pense que tots els pregons són bons si es fan amb cor. El que sí que et dic, és que el carrer estava ple d’aigua, aigua que alguns van soltar del seus ulls en sentir –te pronunciar el pregó. Un pregó fet amb il·lusió, treball i molta voluntat, escrit de forma magistral i que va demostrar moltes coses, entre elles, que la joventut existeix a Castalla i pot fer les coses, si no millor, sí igual de bé que qualsevol altre ciutadà.
Felicitats KIKE!
